Per evitar fòbies o per reduir l’estrès que pateixen alguns animals amb els petard, torns etcètera, el ideal seria prèviament treballar amb un professional des de cadells a nivell particular amb cada gos observant la reacció i prevenir i fer teràpia durant la resta de l’any. Degut a que no sempre s’arriba amb temps per tractar correctament la por, si que es necessari dur a terme pautes generals de precaució i de benestar perquè l’animal estigui el mes confortable possible els dies propers i el dia de la revetlla en si. Si estàs en procés de teràpia de modificació de conducta amb un professional: Segueix únicament les pautes que t’hagi donat el teu educador/a, ningú millor per assessorar-te que qui coneix el teu gos i sap com reacciona i es pot calmar. A més a més segons el moment en que es trobi la teràpia, així com el que s’estigui treballant, fer de més o de menys pot fer perdre mesos de treball. Veterinari. Si el gos està amb algun tractament o convalescent d’alguna infermetat i a mes a mes pateix de por en aquestes circumstancies, amb el veterinari per que t’aconselli que fer de forma individualitzada. Porta el gos ben lligat. Sempre, però ara mes que mai, portar el gos ben lligat implica: arnesos i collars que no es puguin obrir o que el gos no pugui desfer-se d’ells en cas de voler escapar. Han d’estar ben ajustats el màxim possible. No deixar lliures. Ni en zones obertes,ni amb cercats que puguin saltar. Un soroll imprevist podria ser terrible, l’animal fugirà i ni escoltarà, ni veurà i molt menys obeirà. L’ús de corretges professionals de major longitud, son una bona opció per poder tenir el gos amb una distancia en la que estigui mes lliure però controlat davant algun imprevist. Evitar zones petards. Hi ha zones que en principi son mes susceptibles de haver-hi petards com places, casetes de venta, parcs, explanades, zones de fogueres, etcètera. Horaris. A primera hora del matí, hora del dinar i sopar, son horaris que els dies previs a la festa asi com el dia de la berbena en si hi ha menys possibilitat de escoltar-hi. Habilitar una zona de refugi en casa. Un transportí allunyat de la zona de major soroll o una habitació mes aïllada amb el seu llit i llum apagada, serà ideal per amagar-se fins que passin els dies mes conflictius. El dia de la revetlla. Sortides molt controlades, vigilant però sense tensió. No allargar el passeig si no es imprescindible un cop el gos hagi fet les seves necessitats. Si per horari no es pot sortir al carrer abans de l’hora conflictiva disposar un lloc en casa on evacuar. Zona de refugi. Acompanyar al gos durant la nit estar a casa com ho fem cada dia. Baixar persianes i tancar finestres, posar música ambient,llums mes tènues. No emprenyar-nos ni mimar en excés, intentar per la nostra part que sigui una nit mes. El dia següent. Encara hi haurà algun petards però el mes difícil ja ha passat. Valorar els dies anteriors i la nit serà important,per tenir en compte si caldrà fer teràpia de la ma d’un professional del comportament o si haurem de consultar amb el veterinari per que l’any següent el nostre amic no ho passi tan malament. La por als petards, trons, etc. son complicats de solucionar per que son situacions imprevisibles, no obstant, avui en dia tenim la sort que hi ha mètodes, pautes i mitjans (feromones, samarretes anti estrés, relaxants sense efectes secundaris, vendes….) que ajuden moltísim en teràpia i que en el pitjor...
Llegir mésEl que explicaré aquí no es res nou, s’ha dit en innumerables ocasions per molts professionals del mon caní, però ho vui reiterar i donar el meu punt de vista sobre el que per mi es l’Obediència Bàsica. Es profundament frustrant quan et dediques professionalment, ver que tots el gossos que la teva gossa coneix al seu temps d’oci, només 1 com a molt 2 tenen l’obediència treballada per un professional. La gent sent curiositat,jo treballo a la meva gossa al carrer i quan estic fent exercicis o habilitats et pregunten què fas i tenen interès en sapiguer mes, però el que més em sorprèn es la reacció a la meva contestació d’ensinistran-la, sempre es la mateixa: oooh perquè? Aquests gossos son tots boníssims. Hi ha com una compassió cap a l’animal que rep una obediència, els hi pregunto perquè tenen llàstima per la Tina si està sentant-se, tombant-se, pujant, donant la pota etc. tot això com un joc i recompenses, tots coincideixen: aquests gossos son bons. Tenim una societat encara molt jove en quant a la tinença de gossos, a pesar de del gran esforç que s’està fen des de fa ja molts anys en informar de les necessitats, què es correcte i que no, en aquest país la immensa majoria d’amos de gossos consideren que s’ha d’educar/ensinistrar a un gos quan té un problema. En el moment que ens arriben amb nosaltres el gos ja te algun problema seriós que en algunes ocasions no tenen una solució fàcil i s’haurà de invertir, com a mínim, el doble de temps, esforç i diners que en una obediència bàsica. Per això el títol Obediència Bàsica Obligatòria imitant les sigles de l’ensenyança humana. Els gossos viuen entre nosaltres i els tenim assumits en el nostre entorn des de que naixem, però això no vol dir que ens hagin d’entendre el que els hi diem pel fet de parlar-hi amb ells. L’ obediència hauria d’estar present en tots els gossos com un mitjà de comunicació gos-guia i una petició puntual en aquest mon humà. Evidentment no es la panacea i no evitarà tots els problemes de comportament que podran sorgir igualment, però ens donarà un coneixement del nostre gos que davant del mínim canvi podrem corregir. Amb una base sòlida d’obediència tindrà un bagatge a l’aprenentatge que farà que ens entenguem abans. Por últim i molt important sota el meu punt de vista com a propietària i Professional, cerca un ensinistrador que s’adeqüi a la teva forma d’entendre i comprendre el mon animal con si es tractes del col·legi del teu fill perquè tot funcioni correctament. Cerca varis professionals, coneguts, desconeguts….pren-te el teu temps, es millor començar demà que deixar-ho abans d’acabar, que t’expliquin el mètode que utilitzen i que et facin pressupostos i treballa amb el que et sentis mes còmode . Comença abans que hi hagi un problema i inverteix en el teu gos, guanyareu tots en qualitat de vida i veuràs que es una experiència molt enriqueridora. ...
Llegir mésVisc en una zona on hi han molts gossos, et trobes amb una dotzena mínim en cualsevol franja horària, però els dies de pluja….TACHÁN DESAPAREIXEN. Es una cosa que sempre m’ha sorprès, els amics de la Tina que son pura energia, on paren? què fan? Els dies de pluja son un contratemps vist des de l’òptica del : “ Vaig amb el temps just per arribar puntual a la feina, nomes em faltava això….” Els dies de pluja, la immensa majoria de gossos només surten per fer les seves necessitats i com a molt un cop al dia un passeig curt de 30 minuts. Es una verdadera llàstima, no cal dir que el gos necessita sortir les mateixes hores faci el temps que faci, però lo verdaderament meravellós és que els dies de pluja son un autèntic festival sensorial que esgota al gos. Intentem ficar-nos en el cervell del gos i intentem fer-nos una idea de que es para a ells un dia de pluja…. La temperatura ha baixat, els carrers estan molls i plou. El meu pel, pates i pell estan mullades que fresquet i que bona olor porto. Uff! Aquest passeig d’avui m’està esgoten i tinc molta gana, haure de menjar i dormir moltes hores quan arribi a casa. Les marques no hi son ALERTA!. Res para en el seu lloc ummm s’ha anat del barri el meu amic? Haig de buscar on s’ha anat m¡agrada molt jugar amb ell…..GENIAL! Les he trobat, l’aigua de la pluja les ha posat a 3 metres. La gespa, la sorra i l’aire tenen tants olors nous… SOC TAN FELIÇ! Ja estava avorrit d’olorar el mateix sempre…..em posaré d’aquest perfum així la casa tindrà aquest olor diferent. Tolls a la vista, yujuuu! A netejar les pates, haig d’anar ràpid! Però que veig?!?! un pal per emportar-me’l a casa, QUE GRAN DIA!! Si deixem que siguin gossos, que gaudeixin d’una novetat tan natural i tan plena d’estímuls com es un dia de pluja, seguir que al tornar cap a casa ens miraran amb un gran somriure i pensaran : QUIN DIA TAN MAGNÍFIC OI?...
Llegir mésCarta escrita amb el cor, per agraïr als que em van ajudar quan tot això encara no era mes que un somni. En primer lugar, a mi gato Otto mi primera mascota, quien sin saberlo (?) me ha hecho descubrir el maravilloso mundo de los animales. Ojalá sepa lo feliz que me ha hecho cruzándose conmigo, te debo mucho dormilón atigrado. A Tina, que la quiero con locura, toda una lección de vida. Cada cosa a su tiempo y que con ilusión y esfuerzo se logra todo lo que uno quiere. A aquellos que me ayudaron, todos los que siguen haciéndolo, compañeros de cursos, profesores de Educan, familiares, amigos, conocidos y desconocidos que al explicarles mi idea me animaron a seguir con ella, gracias. Cuando surge una idea y una necesidad de cambio, además de los ánimos se necesita apoyo, he tenido la gran suerte de tenerlo y de forma activa, a vosotros, a todos los que lo habéis hecho posible va mi agradecimiento mas personal : A Nina que cuando las risas desaparecieron ella quedó ahí, la única, LA AMIGA mi peque carlinera. A Mercè que me ayudó, que me sacó de ese circo con malos payasos. Cuanto te debo querida compañera….cuenta siempre conmigo. A mi pareja Cristóbal que finalmente, sin tu apoyo y comprensión, nada de esto sería igual. Siempre has estado ahí, llevándome a cursos, seminarios, de figurante etc. siempre ayudando de alguna forma. Al “culpable” del paso definitivo, a Jordi Such que me contagiaste el cariño por el adiestramiento animándome a dar un paso mas allá. Gracias a ti pase de ser una dueña desorientada con una idea, a una apasionada del trabajo con perros. En esencia, gran parte de este proyecto sin duda te pertenece. Quizás sin tus ánimos no me hubiese atrevido a dar el paso, siempre serás el adiestrador de Tina y mi mentor. Gran profesional, mejor persona,espero seguir contando contigo muchos mas años como colega. Siento si te saco los colores pero…no mereces menos 🙂 A Santi Gadea y a Olga, de Thevenet criadores de Tina. Si mi entrada en el mundo del perro fue caótica por la falta de experiencia, entrar en el mundo del adiestramiento con una perra como Tina ha sido lo mejor que me ha pasado, todo es muy muy fácil con una perra como ella. Se suele obviar el mérito de los criadores cuando se tiene un buen perro y no es justo. Perra con un carácter excelente con perros y personas, con una capacidad de trabajo y equilibrio excepcional. No tengo mas que elogios para el trabajo que hacéis, sin duda el carácter de Tina es Thevenet, enhorabuena Santi por tu trabajo, tener una perra tuya es un lujo seguiremos en contacto seguro. A Cristina y Marta de Bankuvo, peluqueras de Tina, además del buen trabajo, siempre animándome y dando excelentes consejos. Tener cerca a tanta experiencia es mejor que cualquier manual sin duda. Gracias por la paciencia y por el buen hacer con Tina, sin vosotras este año hubiese sido mucho mas duro. A Sara Mompart, que te voy a decir…sin tí BICOS DE CAN no tendría cara y ojos, imprescindible en este mundo. Primer reto superado, primera imagen real de un proyecto y un futuro, primera ilusión superada con creces. Gran profesional, congeniamos a las 1000 maravillas, nos queda mucho trabajo por hacer, pero será sin duda un placer como ha sido hasta ahora. Y que decir de mis críticos…. Mario, Lorena siempre ahí opinando y dando vuestro punto de vista. Los primeros en saber la idea, el nombre, el logo …los últimos en ser reconocidos, sé que...
Llegir més
Descargar triptic informatiu (1,6 MB)
