Premiar correctament En aquesta ocasió us explicaré i mostraré com premiar a un gos de forma correcta i quins són els errors més comuns a l’hora de fer-ho. Habitualment davant d’una persona amb premis, qui ha de demostrar el control és el gos, però… i nosaltres, ¿premiem correctament? La majoria de persones que tenim un gos o inclús quins ja no el tenen però els hi agraden, solen portar premis durant les passejades, no obstant això, són molt poques les persones que a l’hora de premiar o fan de forma correcta. Molts us preguntareu,¿tan important és? Doncs sí, començaré explicant els beneficis de donar correctament un premi tant al nostre gos com als altres. Els beneficis immediats són: Millora de bons hàbits. Aprendre autocontrol. Aprendre les ordres d’obediència d’una forma correcta. Hi ha moltes situacions d’aquest tipus i passa amb totes les mides de gos, jo em centraré amb la situació més comuna i amb gossos de mida mitjana o gran. Situació: Tenim un gos sociable, davant d’una persona desconeguda o no, amb premis. Se li vol premiar i se li demana que segui, mentrestant tenim un premi a la mà, la mà està alçada i en el pitjor dels casos alçada i en moviment. Punt de vista de l’humà: Li dic que segui, trec el premi, el gos s’impacienta, es tirarà sobre meu, no m’agrada i començo a posar-me nerviós , li dic que segui, trec el premi, poso la mà enlaire perquè no arribi, el gos salta a sobre meu, li dic que segui fins que jo estigui segur i li dono el premi. Possible punt de vista del gos: Em sento, treu el premi i no me’l dóna, umm ai Déu meu no mel donarà! Li trec?, en sento com em demana i no me’l dóna ….., ha tret el premi…me’l dóna, bé!, ai vol que pugi doncs pujo, ai no que m’haig de seure…., no sé què vol, jo vull menjar i m’estic posant nerviós, donam el premi, donam el premi ja. Analitzem: En aquesta situació no estem tenint una comunicació correcta amb el gos, l’estem indicant verbalment que segui, i gestualment li indiquem que pugi. Si el gos està molt emocionat, es deixarà portar per a indicació que l’apropi al menjar, que en aquest cas serà pujar per agafar el premi. Aquesta diferència entre el senyal i l’ordre genera un problema que el gos ha de resoldre i dins d’un entrenament, seguint unes pautes ho solucionarà sense problemes, però no és necessari anar resolent problemes, sembla més raonable demanar adequadament. Cal afegir, que l’orde que utilitzem habitualment, és el seu, hem de tenir en compte que, és una posició estàtica i que genera més tensió en un gos que està excitat o expectant. Aleshores com premio al gos? Quina és la solució? És molt senzill, li demanes que es segui i treus el premi i li dónes a l’alçada de la boca. Si no t’atreveixes, pots deixar anar el premi a terra i que el reculli, així evitaràs que s’abalanci. Abans de què veieu el vídeo amb exemples de com fer i com no fer, com a reflexió, sembla que tothom persegueix que el seu gos tingui bons hàbits, autocontrol i sigui obedient, potser no és tan difícil….pot ser que estigui a les nostres mans. Desitjo que us agradi tant com a...
Llegir mésA Barcelona hi ha moltíssims carrers amb pivots en les voreres perquè no aparquin cotxes, amb aquests circuits improvisats podem treballar molts punts de l’obediència, en aquesta ocasió jo he treballat amb la Tina el junt i el luring (guiat amb menjar) per donar-li major dificultat a uns exercicis que ja coneix. Eslàlom Urbà Amb aquests exercicis treballem: La concentració: Es treballa degut a que estar en el carrer, passen cotxes, altres gossos, etc. tot i això, ha de seguir el menjar amb obstacles a banda i banda. La coordinació: ha de seguir al guia i efectuar girs en ambdues direccions en un espai limitat. El control davant el menjar: no se li premiarà fins que no vagi estable seguint el menjar. Si et trobes amb un carrer així i no portes menjar, pots simplement fer ziga-zages i divertir-te una estona corrent amb el teu gos. Són exercicis que serveixen per a tots gossos i edats, tenint en compte el ritme de cadascun i la destresa del guia es podrà fer més o menys ràpid i afegint dificultats. Us deixo amb la demostració i espero els vostres vídeos per veure què tal se us...
Llegir mésSegona entrega de Bicos Urbanita. Continuant amb el treball de propiocepció, avui us explicaré com pujar a un banc del parc. És un exercici que per a molts gossos no suposa un gran esforç, alguns ja estan ben acostumats a fer-ho, aquest vídeo està dissenyat per a ells. El teu gos és dels que arriba al parc i pujar amb tu al banc? Doncs no, a partir d’ara a fer alguna cosa més. Us ho explico a sota… Si el vostre gos és insegur, que no s’atreveix a pujar podeu començar pel primer pas de forma relaxada i sense pressió, li anirà molt bé per guanyar confiança en si mateix i en vosaltres. Un cop més insisteixo, que els exercicis s’hauràn de fer de menor a major dificultat, tenint en compte la condició física i l’hàbit d’entrenament del gos. Aquestes premisses seran vàlides per tots els casos, però amb gossos sensibles és imprescindible i en cas de dubte NO es realitzarà l’exercici. Propiocepció en banc En el vídeo d’avui he triat un exercici on la dificultat és mitja. El banc no és de gran alçada però té una superfície irregular i amb ranures. Amb aquest tipus de banc estem treballant: Equilibri, el gos ha de pujar i caminar a través del banc que té ranures i inclinació. Propiocepció, es treballa ja que ha de pujar i desplaçar-se. Coordinació amb el guia, ha de seguir el menjar, joguina, ordre, etc. Obediència, en els passos més avançats podem incloure una ordre per pujar, el que ens resultarà d’utilitat per aplicar en altres situacions quotidianes. El vídeo consta de 3 parts: Guiant, en aquesta part de l’exercici el gos ha de pujar al banc seguint el menjar. Aquesta part la poden realitzar tots els gossos. En casos de gossos sensibles, podem començar amb un banc amb menys dificultat, més llis, d’un material conegut, premis molt apetitius i molta paciència. Marcant lloc i guiant, aquesta part és ideal per a gossos que ja saben pujar o que no els impressiona. Aquí combinem que pugi a l’ordre i seguir el menjar. Així aprofitarem l’entrenament en el passeig per fer una mica d’obediència barrejada amb exercici. Després ens serà d’utilitat a l’hora de pujar al cotxe, la taula de la perruqueria, etc. Marcant i guiant una ordre, aquest és el nivell més alt, es fa una cadena d’exercicis. Es puja a l’ordre, es mou a través del banc seguint el menjar i fa un exercici d’obediència bàsica. Aquest punt seria per a gossos que ja tenen un entrenament bàsic, saben pujar a l’ordre i necessiten una activitat més difícil. A partir d’aquí….la imaginació de cadascun pot ser infinita, us animo a què ens envieu les vostres idees o vídeos i així poder tenir tots més coses a fer. Desitjo que us agradi, que us ajudi a divertir-vos amb el vostre gos i si teniu cap dubte que us pugui resoldre, estaré encantada...
Llegir mésAl mes d’octubre quan es va “inaugurar” la web de facebook vaig començar agraint a les persones que, abans de sortir a la llum aquest projecte van confiar en mi i d’alguna forma em van ajudar, amics, parella, ex companys, ensinistrador, criador….en aquell moment, quan tot cobrava forma, mai vaig pensar que tindria que fer un apartat per seguir agraint. L’ acollida des de dins del mon de les Intervencions i l’Ensinistrament ha superat amb molta diferència les meves expectatives. Companys que han valorat el treball de disseny, continguts, web etc. compartint la meva il·lusió, donant-me ànims quan no veus clar que tot això tingui sentit, desitjant-me sort, oferint-me els seus coneixements i el seu recolzament de forma desinteressada. Si Jordi Such de Educan Barcelona, va ser qui em va animar a començar aquesta aventura, David Ordóñez de Perruneando va ser el mestre de cerimònies, va ser qui va fer la presentació en societat de Bicos de Can i gracies a ell avui em coneixen grans professionals. Amb Nela de Lagunkan em ve al cap la famosa frase de la pel·lícula Casablanca, “aquest es el començament d’una gran amistat” es un plaer compartir impressions i col·laborar amb ella, grans consell m’ha donat que segur faran que tot comenci a funcionar. Cristina de Diversican que em va ajudar amb el tecnicisme i el seu punt de vist molt important i interessant. Així com la resta que en major o menor forma heu fet que la il·lusió del primer moment no s’apagui. A Ana la meva companya de curs TTAG i amiga amb la que hem compartit moltes coses des de que ens vem conèixer, de forma professional i personal, amb la que espero i desitjo col·laborar en breu, ella com a terapeuta i jo com tècnica. A Tessa Martin companya de TTAG que des de que em va veure no para d’ajudar-me, comparteix publicacions, reparteix tríptics, em dona grans consells, m’anima, em consulta….una energia inesgotable, una gran companya amb la que espero poder col·laborar en algun projecte en companyia de la seva gran gossa Maku. A Laura Lidón la meva compi d’equip que gracies a ella i l’excel·lent realització de sessió que vam aconseguir a l’examen de final de curs, vaig viure un dels dies mes feliços de la meva vida, ja ho saps… estas a la meva llista 🙂 A Raül Madurell Vera per seguir-me de prop, confiar en mi i recolzar-me en moments durs, a CoriNa de Pies y Patas, a Rafael Mosquera de Marlango Kennel, a Entrecanes, a Myriam de Family Dog, a Estefanía Garvin de Adiestralicante, a Sandra y Raúl de Espacio Itaca, a Cristiana Martins y Pep Rusiñol de Som-hi can +, a Mona Tellier de Positivas Can. GRACIES A TOTS!!! ...
Llegir mésBicos Urbanita és una nova secció en el nostre canal de Youtube. Són una sèrie de vídeos que pretenen mostrar com aprofitar el mobiliari urbà per fer petits entrenaments durant les passejades, d’una forma divertida, no seran entrenaments esportius sinó una forma d’enriquir el passeig diari i evitar que siguin monòtons. Aniran amb una explicació per part meva perquè sàpigues que estàs treballant i que has de tenir en compte. Sempre s’hauran d’ajustar els exercicis proposats a l’estat físic del nostre gos. En aquesta ocasió us presento: EL SALT D’OBSTACLES Amb aquest exercici s’entrena: Propiocepció, el gos ha de saltar l’obstacle sense ensopegar. Coordinació amb el guia, ha de saltar a quan se li indiqui. Abans de començar hem de tenir en compte: L’estat físic del gos. Si té alguna lesió actual o crònica, no hauria de realitzar cap exercici que no estigui prescrit pel seu veterinari, fisioterapeuta, etc. Experiència amb l’entrenament. L’alçada de l’obstacle i la coordinació, s’ha d’ajustar a l’experiència del gos. Exemple: un gos principiant primer passarà per obstacles baixos i començarà a conèixer la indicació. S’anirà incrementant progressivament. Inseguretat. Hi ha gossos que són més insegurs, que no s’atreveixen a realitzar salts, si el teu gos és així, no l’obliguis a què faci res simplement ofereix-li l’oportunitat de fer-ho. Si rebutja fer-ho, NO l’obliguis i no pateixis, en propers vídeos tindràs més idees perquè millori aquesta inseguretat. Desitjo que us agradi, que us ajudi a divertir-vos amb el vostre gos i si teniu cap dubte que us pugui resoldre, estaré encantada...
Llegir mésPer evitar fòbies o per reduir l’estrès que pateixen alguns animals amb els petard, torns etcètera, el ideal seria prèviament treballar amb un professional des de cadells a nivell particular amb cada gos observant la reacció i prevenir i fer teràpia durant la resta de l’any. Degut a que no sempre s’arriba amb temps per tractar correctament la por, si que es necessari dur a terme pautes generals de precaució i de benestar perquè l’animal estigui el mes confortable possible els dies propers i el dia de la revetlla en si. Si estàs en procés de teràpia de modificació de conducta amb un professional: Segueix únicament les pautes que t’hagi donat el teu educador/a, ningú millor per assessorar-te que qui coneix el teu gos i sap com reacciona i es pot calmar. A més a més segons el moment en que es trobi la teràpia, així com el que s’estigui treballant, fer de més o de menys pot fer perdre mesos de treball. Veterinari. Si el gos està amb algun tractament o convalescent d’alguna infermetat i a mes a mes pateix de por en aquestes circumstancies, amb el veterinari per que t’aconselli que fer de forma individualitzada. Porta el gos ben lligat. Sempre, però ara mes que mai, portar el gos ben lligat implica: arnesos i collars que no es puguin obrir o que el gos no pugui desfer-se d’ells en cas de voler escapar. Han d’estar ben ajustats el màxim possible. No deixar lliures. Ni en zones obertes,ni amb cercats que puguin saltar. Un soroll imprevist podria ser terrible, l’animal fugirà i ni escoltarà, ni veurà i molt menys obeirà. L’ús de corretges professionals de major longitud, son una bona opció per poder tenir el gos amb una distancia en la que estigui mes lliure però controlat davant algun imprevist. Evitar zones petards. Hi ha zones que en principi son mes susceptibles de haver-hi petards com places, casetes de venta, parcs, explanades, zones de fogueres, etcètera. Horaris. A primera hora del matí, hora del dinar i sopar, son horaris que els dies previs a la festa asi com el dia de la berbena en si hi ha menys possibilitat de escoltar-hi. Habilitar una zona de refugi en casa. Un transportí allunyat de la zona de major soroll o una habitació mes aïllada amb el seu llit i llum apagada, serà ideal per amagar-se fins que passin els dies mes conflictius. El dia de la revetlla. Sortides molt controlades, vigilant però sense tensió. No allargar el passeig si no es imprescindible un cop el gos hagi fet les seves necessitats. Si per horari no es pot sortir al carrer abans de l’hora conflictiva disposar un lloc en casa on evacuar. Zona de refugi. Acompanyar al gos durant la nit estar a casa com ho fem cada dia. Baixar persianes i tancar finestres, posar música ambient,llums mes tènues. No emprenyar-nos ni mimar en excés, intentar per la nostra part que sigui una nit mes. El dia següent. Encara hi haurà algun petards però el mes difícil ja ha passat. Valorar els dies anteriors i la nit serà important,per tenir en compte si caldrà fer teràpia de la ma d’un professional del comportament o si haurem de consultar amb el veterinari per que l’any següent el nostre amic no ho passi tan malament. La por als petards, trons, etc. son complicats de solucionar per que son situacions imprevisibles, no obstant, avui en dia tenim la sort que hi ha mètodes, pautes i mitjans (feromones, samarretes anti estrés, relaxants sense efectes secundaris, vendes….) que ajuden moltísim en teràpia i que en el pitjor...
Llegir més
Descargar triptic informatiu (1,6 MB)
